EMOCIONAR-SE: La mandra
Bon dia! Imagina't aquesta escena: és l'hora del pati i tens moltíssimes ganes de sortir. Has quedat amb els teus amics a la pista i t'estan esperant per començar a jugar. Vas caminant a tota velocitat pel passadís quan, de sobte, veus un nen que ensopega i li cau l'estoig obert. Llapis, gomes, retoladors i maquinetes acaben rodolant per tot el terra... En aquell segon, el teu cervell pensa a tota velocitat i et dona tres opcions: Esquives els llapis, murmures un «perdó» sense mirar enrere i vas a la teva. Vols jugar de seguida, segur que l'ajudaran altres nens. Frenes el pas un segon. Et fa pena veure'l allà ajupit, però mires cap a la pista. Penses: «Quina ràbia, però perdo temps de joc» i continues caminant, tot i que et quedes amb un nus a l'estómac. Sospires, avises els teus amics que ara hi vas, t'ajups i et poses a recollir els colors, encara que no et vingui gens de gust aturar-te. Depenent del cansament que portem, és molt fàcil triar les primer...
