EXPLICAR: El cant del grill


Hi havia una vegada un indi que vivia en una reserva, on treballava i estudiava.
Un dia va decidir visitar a un amic blanc, que habitava en una gran ciutat i a qui apreciava molt. Tot era nou i desconcertant per l'indi. Belles avingudes plenes de cotxes, de sorolls, edificis alts, una multitud de gent amb presses.
Anaven els dos passejant pel carrer quan, de sobte, l'indi va tirar de la màniga del seu amic i va dir:
-Atura’t un moment!! Sents? Escolto el cant d'un grill!!
-Que sents un grill? -va dir estranyat l'home blanc. Va parar l'orella, va sacsejar el cap i va dir:
-Jo l'únic que sento és el soroll del trànsit. Em sembla que estàs en un error, amic ... aquí no hi ha grills ... i si hi fossin, seria impossible escoltar-los enmig d'aquest estrèpit.
Però l'indi va avançar unes passes, es va parar davant d'una paret on hi havia una vinya silvestre ... i ... Allà hi havia el grill !!!
-Està clar que només tu podies sentir el grill. Tu ets indi i tens més desenvolupat el sentit de l’oïda que els blancs.
-No estic d'acord amb això -va dir l’indi-. I t'ho vaig a demostrar.
Va ficar la mà a la butxaca, va treure una moneda i la va deixar caure sobre la vorera. A l'escoltar el dring del xoc de la moneda amb l'asfalt, totes les persones en diversos metres a la rodona es van girar mirant a tots costats. L'indi va recollir la moneda i va dir:
- La nostre oïda no és millor que la vostra. Simplement, cada un sent bé únicament allò al que li dóna importància.

“La fe ve, doncs, de sentir el missatge, i el missatge és l'anunci de la paraula de Crist". Romans 10:17

Comentaris