Explicar: El mestre i l’alumne

A l'acabar la classe, aquell dia d'estiu, mentre el mestre organitzava uns documents damunt del seu escriptori, se li va acostar un dels seus alumnes i en forma desafiant li va dir:

-Professor, el que més m'alegra d'haver acabat les seves classes és que no hauré de sentir més les seves ximpleries i podré descansar de veure-li aquesta cara avorrida.

L'alumne estava dret, amb aspecte arrogant, tot esperant que el mestre reaccionés ofès i descontrolat.

El professor va mirar a l'alumne per un instant i de manera molt tranquil·la li va preguntar:

-Quan algú t'ofereix alguna cosa que no vols, l’agafas?

L'alumne va quedar desconcertat per la calidesa de la sorprenent pregunta.

-I tant que no !, va contestar de nou en to despectiu el noi.

-Bé, va prosseguir el professor, quan algú intenta ofendre’m o em diu alguna cosa desagradable, m'està oferint alguna cosa, en aquest cas una emoció de ràbia i rancor, que puc decidir no acceptar.

-No entenc a què es refereix, va dir l'alumne confós.

-Molt senzill, va replicar el professor. Tu m'estàs oferint ràbia i menyspreu, i, si jo em sento ofès o em poso furiós, estaré acceptant el teu regal. I jo, amic meu, en veritat prefereixo obsequiar-me amb la meva pròpia serenitat.

-Noi, va concloure el professor en to gentil, la teva ràbia passarà, però no tractis de deixar-la amb mi, perquè no m'interessa. Jo no puc controlar el que tu portes en el teu cor, però de mi si depèn el que jo carrego en el meu.

Avui és el dia del Mestre

Gràcies, Senyor, per tots els nostres professors i professores, que vénen cada dia al col·legi, que ens ajuden a treballar. Gràcies, Senyor, per tot el que fan perquè aprenguem i entenguem les coses. Gràcies, Senyor, per tot el que fan perquè puguem créixer per dintre, bons i amables. 

Beneïu-los, Senyor, i beneïu el seu treball. Beneïu tots els professors i professores del nostre col·legi. Que siguin sempre molt feliços!.