Explicar: La molla del bolígraf

Hi havia una vegada una molla que vivia tranquil·la i segura dins del seu bolígraf. Encara que escoltava moltes coses procedents de l'exterior, vivia creient que fora del seu món, el bolígraf, no hi havia res de bo. Només pensar a deixar el seu bolígraf li donava tanta por que no li importava passar la seva vida encongint-se i estirant-se una i altra vegada al minúscul espai del boli.

Però un dia, es va acabar la tinta i quan el seu amo va anar a canviar-la, va tenir una badada. La molla va saltar pels aires i va anar a parar al desguàs del lavabo, i es va perdre de vista. La molla, morta de por i lamentant-se de la seva sort, va travessar canonades i canonades, pensant sempre que allò era la seva fi. Durant el viatge per les canonades no es va atrevir a obrir els ulls de la por que tenia, sense deixar ni un moment de plorar. Arrossegada per l'aigua, va seguir, va seguir i va seguir, fins a anar a parar a un riu; quan el corrent va perdre força, va veure que tot es calmava, va deixar de plorar i va escoltar al seu voltant. En escoltar només els cants dels ocells i el vent bufant entre les fulles dels arbres, es va animar a obrir els ulls. Llavors va poder veure les aigües cristal·lines del riu, les pedres del fons i els peixos de colors que en ell vivien i jugaven. I va comprendre que el món era molt més que el seu petit bolígraf i que sempre hi havia hagut moltes coses a l'exterior esperant que ella les gaudís.

Així que, després de jugar una estona amb els peixos, va anar a parar a la riba i després, a un camp de flors. Allà va sentir un plor, que la va portar fins a una preciosa flor que havia estat trepitjada per un conill i ja no podia estar recta. Aleshores la molla es va adonar que podia ajudar a aquella flor a mantenir-se recta, i es va oferir per ser el seu vestit. La flor va acceptar encantada, i així van viure juntes i alegres. I sempre reien en recordar la història de la molla, quan pensava que l'únic que hi havia a la vida, era ser la trista molla d'un bolígraf.

Que les coses canviïn no és dolent en si mateix, depèn de nosaltres obrir els ulls i fer que els canvis siguin bons. Has de saber i tenir clar el camí que més t'interessa i has d'aprofitar-ho, dedicar-te plenament a això, ser constant, defensar-lo i seguir endavant.