Explicar: El preu més alt

L'amo de la joieria estava darrere el taulell mirant distretament el carrer. La porta es va obrir i va entrar a la botiga una nena que es va acostar i va enganxar la seva cara contra el vidre de la vitrina on hi havia exposades diverses joies i collarets. Els seus ulls van brillar en veure un determinat objecte.

-Em pot ensenyar el collaret blau, si us plau?, li va preguntar al joier.

-El collaret de turqueses?, va dir aquest.

-Sí, senyor, aquest mateix. És per a la meva germana. Em podria fer un paquet ben bonic?

-Quant diners tens, nena ?, li va preguntar l'home.

Sense dubtar-ho, ella va treure de la butxaca de la seva roba un mocador tot lligadet i va anar desfent els nusos. Va col·locar les monedes sobre del taulell i va dir feliç:

-Oi que n’hi ha prou? Són tots els meus estalvis. Vull fer un regal molt especial a la meva germana perquè des que la meva mare va morir, ella té cura de mi i dels meus germans i mai es queixa. Aquest collaret té el color dels seus ulls.

El joier va agafar el collaret delicadament, el va posar en una capseta i el va embolicar amb gust fent un bonic llaç per acabar el paquet.

-Té nena. Porta-ho amb cura i que la teva germana sigui molt feliç.

La nena es va anar contenta, saltant carrer avall. Encara no havia acabat el dia quan una bonica joveneta de cabells arrissats i uns bonics ulls blaus va entrar a la botiga. Va col·locar sobre el taulell la caixa amb el collaret de turqueses i va preguntar:

-Aquest collaret s’ha comprat aquí?

-Sí, senyoreta.

-Em pot dir quant ha costat?

-Ah, senyoreta, va contestar el joier, el preu de qualsevol producte de la meva botiga és un tema confidencial entre venedor i client.

-Però, senyor, va continuar la jove, la meva germana no tenia diners per comprar aquest collaret... Perquè aquest collaret té molt valor, oi?

L'home va agafar l'estoig i el va embolicar de nou, amb molt de compte, i li va tornar a la jove:

-Senyoreta, va dir, la seva germaneta ha pagat pel collaret el preu més alt que qualsevol persona pot pagar: ha donat tot el que tenia.

El silenci va omplir la petita botiga i dues llàgrimes van rodolar per la cara emocionada de la noia, alhora que un somriure va il·luminar la seva cara. Donant les gràcies, les seves mans van prendre el paquet amb el collaret pel qual la seva germana havia donat tot el que tenia.

Senyor, fes que estigui atent a les persones que pateixen al meu voltant i que pugui ajudar amb paraules amables i amb la meva companyia.