Servir: Les orenetes viatgeres

–Com t'has posat la bata així de fang? -pregunta en Jaume a la seva filla Martina.

–Hem construït nius de fang per a les orenetes –respon la Martina, que està a segon de Primària i a la seva classe porten una setmana explorant el riu Llobregat, proper a la seva escola.

–Explica'm, que no ho entenc... per a les orenetes? –s’interessa Jaume.

–És que van desaparèixer de la ciutat –explica la Martina– i per això ara hi ha més mosquits.

En Jaume recorda la picada que va patir d'un mosquit tigre –d’aquests dels que abans no n’hi havia– i assenteix amb el cap.

–Va, explica’m més coses.

A la classe de Coneixement del Medi es van plantejar algunes preguntes: per què hi ha tants mosquits?, qui se'ls menjava abans?, per què ara no se'ls mengen ?, què són les aus migratòries?, per què són beneficioses per a nosaltres ?, per què abans hi havia orenetes i ara no?, què podem fer perquè tornin a niar...?

Despertant la curiositat dels nens i nenes explorant el riu i amb el suport del grup ecologista de la població, es van plantejar ajudar que tornessin a niar les orenetes. Com? Doncs construint nius de fang i penjant-los en llocs estratègics de la ciutat i del riu, per tal de cridar l'atenció de les aus quan passaven de llarg, perquè s'animessin a tornar a niar aquí com feien abans.

El projecte té nom, es diu “Les orenetes viatgeres” i requereix l'aliança entre diversos actors educatius i socials: les escoles de primària, el grup ecologista, l'ajuntament, les associacions de veïns (que han de donar el seu permís a la col·locació de nius en les façanes ...).

Les humanes i els humans posen i han de posar cura en tot: cura per la vida, pel cos, per l'esperit, per la naturalesa, per la salut, per la persona estimada, pel que pateix i per la casa. Sense la cura, la vida mor. Leonardo Boff