Aprendre: Faules del món: L'os i els cargols

 

Hi havia una vegada un ós rondinaire que vivia en el més profund del bosc. Una plujosa tarda, en el seu camí preferit, es va topar amb un cargol. Va estar a punt  de trepitjar-lo, és més, es va quedar mirant-lo fixament amb la idea d'aixafar-lo, però el cargol va treure del cap les seves banyes, li va suplicar que no ho fes i li va prometre que si el deixava marxar l'ajudaria quan ho necessités. 

A l'ós li va fer molta gràcia -Ha, Ja, Ja! Quan necessitaré jo l'ajuda d'un minúscul cargol? Ha, Ja, Ja! Tanta gràcia li va fer que va despertar la seva compassió i el va deixar marxar.

Uns mesos després, en plena època de pluges, l'ós va quedar atrapat pel fang en un profund bassal. Lluitava per escapar d'aquell humit i enganxós parany, però tot esforç resultava inútil. Tot d'una va aparèixer el cargol, acostumat a aquests terrenys tan humits, i li va dir:

-Avui pagaré el meu deute amb tu.

Tot seguit van aparèixer centenars, milers de cargols per tot arreu. Es van submergir al bassal i poc a poc, molt a poc a poc, van anar empenyent l'ós fins treure'l del que semblava un parany mortal.

El xop i esgotat ós es va sentir molt agraït, els cargols li havien salvat la vida. Des d'aleshores el seu caràcter va canviar i va protegir a tots els cargols que es creuaven en el seu camí.

Fernando Noriega

Aprenentatge:

Ajuda sempre a qui ho necessiti, també tu pots necessitar auxili alguna vegada. L'important no és quant pots ajudar, si no les teves ganes de fer-ho.