Explicar: El nap

Una vegada un home vell va plantar un nap. Tots els dies el regava i deia:
- Creix, creix, petit nap, creix i fes-te gran!
I el nap va créixer i es va fer molt gran i dolç. Llavors, l'home vell va anar al camp per arrencar-lo. I va estirar i va estirar, però no va aconseguir arrencar-lo de la terra. Així que va cridar a la seva dona.
La dona va tirar de l'home i l'home va tirar del nap. Però no van aconseguir arrencar-lo. Així que la dona va avisar a la seva néta.
La nena va tirar de l'àvia, l'àvia va tirar de l'avi, l'avi va tirar del nap i malgrat els seus esforços, no van poder arrencar-lo.
Així que la nena va cridar al gos negre. El gos va estirar de la néta, la néta va tirar de l'àvia, l'àvia va tirar de l'avi, l'avi va tirar del nap... però no van poder arrencar-lo.
Així que el gos va cridar al gat. El gat va tirar del gos negre, el gos va tirar de la nena, la nena va tirar de l'àvia, l'àvia va tirar de l'avi i l'avi va tirar del nap, però no van aconseguir arrencar-lo.
Així que el gos va trucar a la rata. I la rata va tirar del gat. El gat va tirar del gos. El gos va tirar de la nena. La nena va tirar de l'àvia. L'àvia va tirar de l'avi. L'avi va tirar del nap. I van estirar, i van estirar i a la fi van aconseguir arrencar el nap.

Alexei Tolstoi

Ajudar a un altre de forma desinteressada és un autèntic gest de generositat que també implica empatia i solidaritat. Però és una cosa que ens reconforta. Ajudar a una persona a fer realitat els seus somnis ens fa feliços també a nosaltres. Potser perquè així també ens sentim importants i útils, cosa que contribueix a millorar la nostra autoestima i amor propi.