Explicar: Qué és més bonic que les pigues?

Una àvia i el seu nét, amb la cara esquitxada de brillants pigues, van decidir passar el dia al zoològic. Molts nens esperaven en fila perquè un artista local els pintés les galtes i les decorés amb potes de tigre.
- Tens tantes pigues que no hi ha lloc per a pintar!, va dir una nena que esperava a la fila.
Avergonyit, el nen va abaixar el cap. La seva àvia es va agenollar al seu costat i li va dir:
- M'encanten les teves pigues. Quan era una nena sempre vaig voler tenir pigues, va dir, mentre passava el dit per la galta de l'infant. Les pigues són boniques.
El noi va aixecar la vista
- De debò?
- Per descomptat, va dir l'àvia. A que no se t'acudeix pensar una cosa més bonica que les pigues?
El nen va pensar per un moment, va mirar intensament a la cara de la seva àvia i va xiuxiuejar suaument:
- Arrugues.

Estimat Déu,

Pare de tots,

ensenya'ns a viure

com a germans.

Sense divisions

ni diferencies.

Ajuda'm a veure

en cada persona

el rostre de Jesús.

Que sigui capaç d'estimar

sense fixar-me en

el color de la pell,

l'escola on un va,

el barrí on un viu,

la cara que un té,

o els amics amb els que s'ajunta.

Que aprengui a estimar

a tots els qui m 'envolten