Pensar: Fer preguntes

Des de petits, ens passem el temps fent preguntes: què és això?, com es diu allò? per què avui es veu la lluna i ahir no?, què és aquesta taca negra (l'ombra) que hi ha a terra i que em segueix? per què avui cal anar a l'escola i demà no? A mesura que ens fem grans les preguntes canvien, es fan més complicades: D'on vinc?, fins quan vivim?, com es fa l'aigua?, què és el melic?, d'on surten les estrelles?...

Plantejar preguntes difícils de respondre significa ser conscient de com és de complex el món on vivim. Hi ha preguntes què algunes persones grans han dedicat tota una vida a respondre-les i altres preguntes que encara no tenen resposta.

És clar que la curiositat és bàsica per aprendre. Qui no es fa preguntes no aprèn. La pregunta és el fil de què hem d'estirar per saber més coses de les que sabem.

Si aprenc a escoltar segurament aprendré a preguntar i a dialogar i evitaré conflictes amb la gent del meu entorn. Pare, us dono gràcies pel do de la paraula i la comunicació. Fes que sàpiga fer-ne un bon ús.