Aprendre: Els desitjos de l'Edu


Cada final d'any, l'Edu se sentia tremendament nerviós, fins i tot més que amb l'arribada de Santa o els Reis Mags… Per què? Perquè segons els pares cada 31 de desembre cada persona tenia l'oportunitat de demanar un desig després d'acabar de menjar-se el raïm, un únic desig per aconseguir tot el que volguessis. Durant 8 anys, l'Edu havia demanat des de cotxes molt cars fins a unes sabatilles darrer model. Però any rere any… res. Estava clar que alguna cosa no feia correctament. Però, què era? Semblava força evident que si aquest any volia que la situació canviés necessitava abordar-ho de manera diferent. Així que després de molt pensar… eureka! Aniria a l'origen, a la persona que havia ensenyat els pares i que més sabia de tradicions: la seva àvia Clara. La seva àvia no era qualsevol àvia, era forta, valenta… Als seus 90 anys era capaç de recórrer mitja marató sense pestanyejar i era capaç de recordar amb tot luxe de detalls tot el que passava a qualsevol racó del seu estimat poble. Així que ningú millor que ella per treure'l de dubtes.
– Estimat Edu- va dir amb un to pausat i clar- La resposta no està en el que desitges sinó en el que pots fer per aconseguir complir el teu desig.
 Aquestes paraules van calar molt a Edu però no arribava a entendre-les. Què voldria dir la seva àvia?
-Àvia, tu vas aconseguir alguna vegada que es complís algun dels teus desitjos de nit de cap d'any?
-Cadascun d'ells, fillet.
-I com ho vas fer?- va dir sorprès l'Edu- Perquè jo per més que ho intento no aconsegueixo res.
-No va ser mai fàcil, però sabia que tenia 365 oportunitats per acostar-me al meu desig i no pensava desaprofitar-les. Així que l'any que vaig voler guanyar el concurs de pastissos, cada tarda durant més de 3 mesos em vaig dedicar a buscar les millors receptes a la biblioteca de la ciutat, al quiosc… I després d'això, els tres mesos següents a crear alguna cosa nova . Al principi, era un desastre, el teu pobre avi i la teva mare van haver-ne de menjar moltes de dolentes i ajudar-me a anar perfilant la recepta: afegeix sucre em deien, prova amb més xocolata… Sempre tenien una paraula d'ànim: Ja ets més a prop, tu vals ! Així cada dia fins que vaig aconseguir fer el pastís perfecte al cap de 12 mesos.
– I vas guanyar?
– Més del que creus Edu, més del que creus… Gràcies a això, aquell any no vaig guanyar el primer premi però vaig aconseguir guanyar 10 anys seguits i complir cadascun dels meus desitjos, perquè el secret no és desitjar-ho amb moltes ganes o queixar-te per la teva mala sort sinó a tenir paciència i lluitar cada dia per molt difícil que siguin les coses.
I tu, per què lluitaràs aquest any?

En aquest inici d'any, posem a les teves mans, Jesús, totes les nostres il·lusions, desitjos, anhels ... i també les pors els problemes o dificultats que ens puguem trobar al llarg d'aquest camí que encetem.

Comentaris