Aprendre: Els dos amics

Hi havia una vegada dos amics anomenats Pere i Ramon que s'estimaven moltíssim. Des de petits anaven junts a tot arreu. Els encantava sortir a pescar, jugar a fet i amagar i observar els insectes. Quan començaven a tenir gana, s'asseien una estona a qualsevol lloc i entre rialles compartien el seu berenar. En Pere solia menjar pa amb xocolata i donava la meitat al Ramon. A canvi, ell li donava galetes i suc de taronja. Estaven molt compenetrats i entre ells no es barallaven mai.
Van passar els anys i es van fer grans, però l'amistat no es va trencar. Al contrari, cada dia se sentien més units. Com que eren adults ja no jugaven a coses de nens, però seguien reunint-se per fer partides d'escacs, sopar junts i explicar-se les seves coses. Eren tan inseparables que fins i tot van construir casa seva una al costat de l'altra.
Una nit d'hivern, en Pere es va despertar sobtadament. Es va posar l'abric de llana, es va calçar unes sabates i va trucar a la porta del seu amic i veí. Va trucar i va trucar diverses vegades amb insistència fins que en Ramon el va obrir. En veure'l es va espantar.
– Pere! Què fas aquí a aquestes hores de la nit? Et passa res?
Pere volia parlar, però el seu amic Ramon estava tan agitat que va continuar parlant.
– Han entrat a casa teva a robar en plena nit? T'has posat malalt i necessites que et porti el metge? Ha passat alguna cosa a la teva família? …Digue-m'ho, si us plau, que m'estic posant molt nerviós i ja saps que pots comptar amb mi pel que sigui!
El seu amic Pere el va mirar fixament als ulls i tranquil·litzant-lo, li va dir:
– Oh, amic, no és res d'això! Estava dormint i he somiat que avui estaves trist i preocupat per alguna cosa. He sentit que havia de venir per comprovar que només era un somni i que en realitat et trobes bé. Digue'm... Com estàs?
En Ramon va somriure i va mirar al Pere amb tendresa.
– Moltes gràcies, amic. Gràcies per preocupar-te per mi. Em sento feliç i res no em preocupa. Vine aquí i fes-me una abraçada.
En Ramon estava emocionat. El seu amic havia anat en plena nit a casa només per assegurar-se que es trobava bé i oferir ajuda per si la necessitava. No hi havia cap dubte que l'amistat que tenien era de debò. Tanta emoció els va treure el son, així que es van preparar una bona xocolata calenta i van gaudir d'una de les seves animades converses fins a la matinada.

Missatge: els amics veritables són aquells que es cuiden mútuament i estan pendents un de l'altre en els bons i mals moments.

Adaptació d'una faula de La Fontaine