Explicar: El venedor del temps

No tinc temps!, em falta temps!, el temps vola!, tinc el temps ajustat!, etc., eren algunes de les expressions que cada dia se sentia a la ciutat “Màxima Velocitat“.
Ja us podeu imaginar que la gent caminava molt de pressa, parlaven gairebé res, esmorzaven i dinaven caminant, entre altres coses més.
No obstant això, en quedaven alguns que encara els arribava una mica de temps per aturar-se una estona en una plaça a mirar com un homenet treia del seu maletí uns sobres amb una pols verda, per després explicar el següent:
– “Això és un preparat fet a base de cent herbes portades des de la serra, la selva, la Xina i l'Índia. Es pren en dejú, durant trenta dies, després es veuran resultats sorprenents com per exemple: et sentiràs molt, molt relaxat, amb ganes de fer les teves coses i amb menys esforç del que acostumes, però sobretot tindràs temps, temps! temps de sobres per divertir-te, sortir a passejar en família, contemplar la llum de sol, criar una mascota, viatjar pel món i principalment dormir com un nadó…”
Tot just va acabar d'esmentar les propietats del “miraculós producte” i sense esbrinar el preu, diversos dels que hi eren van cridar: Dona'm un!
Ja eren les dotze del migdia i gairebé havia venut dos-cents sobres, l'endemà la gent l'esperava per comprar més preparats per regalar als seus familiars i amics.
A la setmana estaven venent ell, la seva dona i els seus dos joves fills. Al mig any van llogar un lloc al mercat per vendre el producte a l'engròs i al detall. Als dos anys va obrir diverses botigues a tot el país i cada vegada més “el venedor del temps” com l'anomenaven els seus clients, tenia menys temps per compartir amb la família i dormir a gust…

El conte ens parla sobre la importància i el valor que té el pas del temps, un bé molt escàs que no es recupera, i com és de senzill perdre'l.