Explicar: Androcles i el lleó

 

Androcles, un pobre esclau de l'antiga Roma, en una distracció del seu amo, va escapar al bosc. Buscant refugi segur, va trobar una cova i en entrar, a la feble llum que arribava de l'exterior, el jove va descobrir un gran lleó. Es llepava la pota dreta i rugia de tant en tant. Androcles, sense sentir por, es va dir:
– “Aquest pobre animal ha d'estar ferit. Sembla com si el destí m'hagués guiat fins aquí perquè el pugui ajudar. Vaja, amic, no tinguis por, t'ajudaré”.
Així, parlant-li amb suavitat, Androcles va vèncer el recel de la fera i va temptejar la seva ferida fins a trobar una fletxa clavada profundament. Li va treure i després li va rentar la ferida amb aigua fresca.
Durant uns quants dies, el lleó i l'home van compartir la cova fins que Androcles, creient que ja no el buscarien es va decidir a sortir. Diversos centurions romans armats amb les seves llances van caure sobre ell i van portar presoner al circ. Passats uns dies, va ser tret de la seva masmorra. El recinte estava ple de gom a gom de gent ansiosa de contemplar la lluita. Androcles es va afanyar a lluitar amb el lleó que es dirigia cap a ell. De sobte, amb un espantós rugit, la fera es va aturar en sec i va començar a refregar afectuosament el seu cap contra el cos de l'esclau.
– “Sublim! És sublim! César, perdona l'esclau, ja que ha sotmès la fera!”, cridaven els espectadors.
L'emperador va ordenar que l'esclau fos posat en llibertat. Tot i això, el que tots van ignorar era que Androcles no posseïa cap poder especial i que el que havia passat no era sinó la demostració de la gratitud de l'animal.

Aquesta història ens parla de bones conductes, generositat, agraïment i que val la pena invertir en bones accions perquè el seu valor es multiplicarà sens dubte i recauran sobre el generós, el bo.