Explicar: El gripau i la rosa

Una rosa molt formosa, se sentia de meravella sabent que era la més formosa del jardí. Però va començar a notar que la gent sols la mirava des de lluny.
Se’n va adonar de que al seu costat sempre hi havia un gripau i va creure que per aquest motiu ningú s’apropava per veure-la de prop.
Indignada, va demanar al gripau que se n’anés; el gripau obedient s’allunyà. Poc després el gripau va passar per on estava la rosa i es va sorprendre veure-la tan marcida, quasi sense fulles i pètals. Li va dir: “Et veig malament! Què t’ha passat” –i aquesta va contestar- “D’ençà que te’n vas anar, les formigues m’han començat a menjar i mai més tornaré a ser igual que abans.”
I el gripau va contestar: “És clar!, quan jo estava aquí em menjava les formigues i per això sempre fores la més formosa del jardí.”

Massa sovint menyspreem als altres perquè ens creiem que som més que ells, millors, més guapos o simplement creiem que no els necessitem per res. Tots tenim quelcom per aprendre dels altres o quelcom que ensenyar, sense menysprear a ningú. La faula ens ensenya que és important que aprenguem a conviure i valorar les persones que ens envolten, ja que aquestes segur que ens aporten alguna cosa.