Explicar: L'illa dels invents

La primera vegada que en Lluc va sentir parlar de l'Illa dels Invents era encara molt petit, però les meravelles que va sentir li van sonar tan increïbles que van quedar marcades per sempre a la memòria. Així que des que era un nen, no va deixar de buscar i investigar qualsevol pista que el pogués portar a aquell fantàstic lloc. Va llegir centenars de llibres d'aventures, d'història, de física i química i fins i tot música, i prenent una mica d'aquí i d'allà va arribar a tenir una idea força clara de l'Illa dels Invents: era un lloc secret on es reunien els grans savis del món per aprendre i inventar plegats, i el seu accés estava totalment restringit. Per poder pertànyer a aquell selecte club, calia haver realitzat algun gran invent per a la humanitat, i només aleshores es podia rebre una invitació única i especial amb instruccions per arribar a l'illa.
En Lluc va passar els seus anys de joventut estudiant i inventant. Cada nova idea la convertia en un invent, i si alguna cosa no l'entenia, buscava qui l'ajudés a comprendre-la. Aviat va conèixer altres joves, brillants inventors també, a qui va explicar els secrets i meravelles de l'Illa dels Invents. Tots somiaven rebre "la carta", com ells li deien a la invitació. Amb el pas del temps, la decepció per no rebre-la va donar pas a una col·laboració i ajuda encara més grans, i els seus interessants invents individuals van passar a convertir-se en increïbles màquines i aparells pensats entre tots. Reunits a casa d'en Lluc, que va acabar convertint-se en un gran magatzem d'aparells i màquines, les seves invencions van començar a ser conegudes per tot el món, aconseguint millorar tots els àmbits de la vida; però ni tan sols així van rebre la invitació per unir-se al club.
No es van desanimar. Van continuar aprenent i inventant cada dia, i per aconseguir més i millors idees, acudien als joves de més talent, ampliant el grup cada cop més gran d'aspirants a ingressar a l'illa. Un dia, molt de temps després, en Lluc, ja vell, parlava amb una jove brillantíssima a qui havia escrit per intentar que s'hi unís. Li va explicar el gran secret de l'Illa dels Invents, i de com estava segur que algun dia rebrien la carta. Però aleshores la jove inventora el va interrompre sorprès:
- Com? però no és aquesta la veritable Illa dels Invents? no és la teva carta l'autèntica invitació?
I vell com era, en Lluc va mirar al seu voltant per adonar-se que el seu somni s'havia fet realitat a casa seva, i que no existia més ni millor Illa dels Invents que la que ell mateix havia creat amb els seus amics. I es va sentir feliç en adonar-se que sempre havia estat a l'illa, i que la seva vida d'invents i d'estudi havia estat veritablement feliç.

Aquest curs tots nosaltres estem cridats a millorar el món amb les nostres "accions" i a transformar el nostre entorn juntament amb els nostres companys i companyes. A més, igual que en Lluc, la nostra missió té un objectiu personal clar: ser feliços.