Explicar: Tots menys un

(Per als més petits veure el conte en vídeo: https://youtu.be/20EIA7rlIuo )

En un jardí creixia una planta de pèsols. S'assemblaven els uns als altres i vivien tranquil·lament. Tots menys un. Hi havia un pèsol que no volia ser com els altres. Cansat de viure com tots els altres pèsols i de dies sempre iguals dormint a la planta, decideix anar a veure món a la recerca de la seva identitat. A què em podré semblar? A una carbassa? A una pastanaga? A una ceba?

Emprèn així un viatge que li dóna l'oportunitat de conèixer diferents animals i cadascun desperta la seva admiració. Decideix així agafar alguna cosa de cadascú per intentar assemblar-s'hi. Fascinat per la bellesa del paó, li sostreu una de les seves colorides plomes que es lliga amb una cinta al cap. Encantat per l'elegància i la valentia del tigre, decideix pintar-se unes ratlles negres i grogues. Quan coneix l'elefant, es queda sorprès per la seva trompa tan imponent i decideix fabricar-ne una usant uns fils d'herba. Se sent molt orgullós de si mateix: bonic, elegant i fort alhora.

En tornar a la seva planta, els altres pèsols, en lloc de lloar-ne l'aspecte, acaben burlant-se'n. encantats com estan de pertànyer a un grup, a una massa uniforme en què cap destaca, no entenen les raons del nostre protagonista. Però el nostre pèsol no deixarà que això el faci desistir dels seus plans: cava el seu clotet a la terra i s'arrauleix en ell sense desprendre's de la ploma, les ratlles i la trompa. Fins que un dia donarà vida a una planta de pèsols, però no una qualsevol... Una planta on cada pèsol tindrà un aspecte i una personalitat diferent i viurà en harmonia amb els altres.

Tots Menys Un no només ens parla de diversitat, de com resulta de complicat deixar de semblar-se al grup, sinó que també ens anima a creure en nosaltres mateixos encara que això ens faci anar contra corrent. «Sóc una llavor rara, però segueixo sent una llavor» diu el protagonista. Potser totes les llavors han de ser iguals?