Aprendre: El mestre


El mestre explicava sempre una paràbola al finalitzar cada classe, però els alumnes no sempre entenien el sentit de la mateixa...
- Mestre - Li va dir un d'ells una tarda-. Tu ens expliques els contes però no ens expliques el seu significat...
- Demano perdó per això -es va disculpar el mestre-. Permet-me que en senyal de reparació et convidi a un préssec deliciós.
- Gràcies, mestre -va respondre el deixeble.
- Voldria, per a complimentar-te, pelar el teu préssec jo mateix. M'ho permets?
- Sí, moltes gràcies -va dir l'alumne.
- T'agradaria que, ja que tinc a mà el ganivet, te'l talli a trossos perquè sigui més fàcil menjar-lo?
- M'encantaria... Però no voldria abusar de la teva generositat, mestre...
- No és un abús si jo t'ho ofereixo. Només desitjo complaure't... Permet-me també que el mastegui abans de donar-te'l...
- No, mestre. No m'agradaria que fessis això! -es va queixar sorprès el deixeble.
El mestre va fer una pausa. 
- Si jo t'expliqués el sentit de cada conte, seria com donar-te a menjar una fruita mastegada.

Quan els nens s'acostumen a pensar, a qüestionar la realitat ia buscar solucions per ells mateixos, comencen a confiar en les seves capacitats i enfronten la vida amb més seguretat i menys pors.


Comentaris