Celebrar: Dia internacional del migrant

Un dia vaig abandonar la meva llar sense saber ben bé què passaria, i també vaig abandonar les meves pors per començar una nova vida. Vam embarcar sense rumb, molt espantats, deixàvem enrere casa nostra i la nostra gent. Però alhora una llum d'esperança marcava el nostre camí, deixant enrere mesos de guerra i dolor.

El viatge va ser llarg, aigua i fred ens envoltava pels quatre costats..., fins que una matinada, vam veure la terra de les nostres esperances. La barca va arribar i ràpidament tots, petits i grans ens vam disposar a sortir, plens d'alegria, però també d'incertesa...

- Alim: mare, pare, germà, hem arribat!

- Reda: ja som aquí família, un nou futur ens espera.

Els equips d'emergència, que feia hores que eren a la costa atenent les arribades, ens van rebre amb mantes i equips mèdics.

- Manel: veniu amb mi família, avaluarem com us trobeu.

La persona que ens va ajudar, es deia Manel i pertanyia a la Creu Roja, un moviment internacional que entre molts dels seus compromisos, com vaig poder entendre anys després, hi ha l'ajuda a les persones en situacions desfavorables. Vam passar uns dies envoltats de moltes persones que ens ajudaven; unes ens donaven menjar, altres medicaments per al meu germà que des que va arribar del viatge estava malalt, altres jugaven amb nosaltres perquè perdéssim les pors... El meu pare va dir que vam tenir molta sort, perquè ell coneixia altres persones que no van tenir les mateixes oportunitats que nosaltres en arribar al nou país.

Després d'un temps, vam començar a adaptar-nos als nous costums, cultura, idioma, etc... aquestes persones ens van trobar una nova llar per a mi i la meva família... fins i tot una nova feina per a la meva mare i el meu pare i un escola per a nosaltres!

Canviar de país va ser una decisió difícil per a nosaltres i per a totes les persones que cada dia per uns motius o altres han de prendre també aquesta decisió. Només tinc un desig: que totes les persones migrants que arriben a aquests nous països tinguin les mateixes oportunitats que vam tenir nosaltres. Que es trobin amb persones i associacions com les que ens van atendre a la nostra arribada.

Tots som iguals, no importa el color de la nostra pell, la nostra religió, el nostre idioma, etc. Tots tenim els mateixos drets a viure dignament.

https://www.cruzrojajuventud.org/