Explicar: El llapis màgic

Era un dia preciós per caminar pel poble, m'agradava molt anar al parc i asseure'm als bancs a observar la gent. Ja feia estona que estava assegut i vaig pensar en anar-me'n, però alguna cosa em va fer mirar a terra i trobar un llapis. A l'edat de 10 anys un llapis és útil per a l'escola, així que el vaig guardar a la meva motxilla.

A la classe se'm va acudir dibuixar una papallona, ​​vaig agafar el llapis de la meva motxilla i vaig començar. Quan vaig acabar el dibuix vaig veure com de mica en mica es transformava en una de veritat i s'allunyava volant fins a la finestra. La sorpresa va ser tan gran que gairebé caic de la cadira. Vaig intentar dibuixar altres coses com un parell de caramels i fins i tot bitllets; vaig veure que tot es convertia en realitat just davant meu.

He de dir que vaig aprofitar molt aquest llapis. Vaig dibuixar coses realment fantàstiques i vaig veure com es feien realitat davant dels meus ulls, però no tot és per sempre… Un dia em vaig trobar amb un nen molt infeliç i alguna cosa dins meu  em va dir que el llapis ja no em pertanyia. Em vaig acostar a ell i li vaig donar amb la condició que li regalés a algú que ho necessités quan sentís que el llapis ja no li pertanyia. Li vaig explicar les coses fantàstiques que podia fer amb ell i la màgia amb què transformava les coses, ell em va escoltar una mica incrèdul però el va agafar agraït i se'n va anar.

Estic segur que el nen va ser feliç gràcies al llapis màgic, encara que desconec que en va ser, Qui sap?, potser un dia algú et regalin un llapis i quedis encantat quan el facis servir i vegis que els teus dibuixos es fan realitat…

Amic Jesús, et vull donar les gràcies perquè puc somiar i imaginar com puc transformar el món. Ajuda'm a fer-ho realitat.