Emocionar-se: Tendresa

Alguns éssers desperten la nostra tendresa: un cadell, un arbre a punt de florir. un avi, un nen recent nascut... La tendresa és proximitat, afecte, compassió. 
Sentim tendresa davant persones, éssers i objectes indefensos o que no semblen amenaçadors.

On és la tendresa?

La tendresa és en el teu interior. Per són les altres els que obren les portes de la teva pròpia tendresa. La seva fragilitat desperta el nostre desig de ser suaus, atents, comprensius. La tendresa és una invitació a l'amor.

La tendresa també la trobem per Nadal. “Trobareu un nen embolicat amb bolquers i ficat al llit en un pessebre” (Lc 2,12). Aquest és el signe de sempre per trobar Jesús: la senzillesa fràgil d'un nen nounat, la dolçor en veure'l ajagut, la tendresa dels bolquers que el cobreixen. Allà hi ha Déu. Per això, durant aquest temps nadalenc, queda't en algun moment contemplant el Betlem perquè allà ens parla la tendresa de Déu i s'entendreix la nostra mirada.