Explicar: La magia dels somnis

La Martina era una nena que somiava en volar. Cada nit, somiava que volava per sobre dels núvols i que veia les muntanyes i els boscos des de dalt. Quan es feia de dia, es despertava pensant que volar era la cosa més meravellosa del món.

Un bon dia la Martina va decidir que volia fer realitat el seu somni. Va començar a construir les seves pròpies ales amb paper, fusta i plomes. Va passar-se moltes hores tallant, enganxant i pintant fins que va tenir unes ales que semblaven prou realistes. La Martina estava emocionada per provar-les, així que va sortir al jardí i va començar a saltar per intentar volar.

Però no va funcionar. Tot i que la Martina saltava una vegada i una altra, per més que s’esforçava a batre les ales, no aconseguia aixecar-se del terra. Després de molts intents frustrats i alguns accidents, la Martina es va posar molt trista pensant que mai faria realitat el seu somni.

Mentre estava asseguda sota un arbre del jardí de casa seva, va veure un ocell espectacularment bonic volant cap a ella. Era un ocell gros, colorit i tenia unes ales precioses. L’ocell es va posar molt a prop d’ella i va adonar-se que la Martina estava plorant.

– No ploris Martina, soc un ocell màgic i he vingut a fer realitat el teu somni – va dir.

La Martina es va quedar ben sorpresa en veure un ocell que parlava, però estava molt intrigada per saber que podoa fer per ella.

– Com pots ajudar-me? – li va preguntar.

– Només has d’imaginar que vols volar i el teu somni es farà realitat – va dir-li l’ocell.

La Martina no entenia de cap manera com podria volar només fent servir la imaginació.

– Però si no tinc ales, com puc volar? – va preguntar.

L’ocell màgic li va somriure.

– Tanca els ulls i imagina que tens ales. Dibuixa al teu cap els núvols i les estrelles i pensa que estàs volant per sobre de les muntanyes – li va dir.

La Martina va fer el que deia l’ocell, va tancar els ulls i sense pensar en res més que en el seu somni va començar a sentir-se lleugera i a elevar-se per l’aire. En obrir els ulls, va veure que estava volant de veritat! Volava per sobre de les muntanyes i els boscos, tal com havia somiat tantes vegades.

La Martina es va adonar que l’ocell màgic tenia raó. No necessitava ales per volar, només havia de tancar els ulls i imaginar-se que volava. Va agrair a l’ocell màgic per haver-li mostrat la màgia dels somnis i va prometre que mai oblidaria aquest moment. Des de llavors, sempre que li venia de gust la Martina imaginava que volava, i cada vegada que ho feia, es sentia lliure i feliç.

Amb el temps, la Martina va créixer i va continuar buscant noves maneres d’explorar el món i fer realitat els seus somnis. Va descobrir que la vida estava plena de sorpreses i que sempre hi havia una manera de superar els obstacles i aconseguir el que es volia.

Així que, si alguna vegada et sents desanimat perquè les coses no surten com esperaves, recorda la història de la Martina i la màgia dels somnis. Perquè els somnis poden portar-te allà on les ales no poden arribar, i amb una mica d’imaginació i determinació, pots fer realitat els teus somnis més meravellosos.

Aquest conte ens recorda la importància de perseguir els nostres somnis i no deixar que els obstacles ens aturin. La història de la Martina ens ensenya que malgrat els esforços que va fer per construir les seves ales, va ser la seva imaginació i determinació el que finalment li va permetre volar. La moralitat del conte és que els somnis poden portar-te allà on les ales no poden arribar, i que si perseveres i mai deixes de creure en tu mateix, pots fer-los realitat.