Aprendre: Les dues formigues

Una formiga vivia plàcidament en una muntanya de sucre. Una altra formiga vivia a prop d'allà, en un turó de sal. La formiga que vivia a la muntanya de sucre vivia feliç, perquè gaudia d'un aliment molt dolç, mentre que la formiga que vivia a la muntanya de sal sempre tenia una terrible set després de dinar.

Un dia, la formiga de la muntanya de sucre es va acostar a la muntanya de sal:

– Hola, amiga!- li va dir.

- Hola!- va contestar estranyada la formiga del turó de sal- Que bé veure una altra formiga per aquí! Començava a sentir-me molt sola…

– Doncs visc molt a prop d'aquí, en una muntanya de sucre.

– Sucre? I això què és?- va preguntar estranyada la formiga de la sal.

– Mai has provat el sucre? T'encantarà! Si vols, vine demà a veure'm i et deixaré tastar el sucre.

– Em sembla una idea fantàstica! – va contestar intrigada la formiga de la muntanya de sal.

L'endemà, la formiga del monticle de sal va decidir acceptar la invitació de la veïna. Però abans de marxar, va pensar a portar a la boca una mica de sal, per si de cas el sucre no li agradava. Així tindria alguna cosa per menjar.

I després de caminar una estona, de seguida va descobrir la brillant muntanya de sucre. A dalt de tot, hi havia la seva veïna.

– Que bé que has vingut, amiga! Puja, que vull que provis el gust del sucre.

- D'acord!- va contestar la formiga de la sal.

Un cop a dalt, la formiga veïna li va oferir una mica de sucre, però com que ella tenia sal a la boca, el sucre tenia gust de sal.

- Vaja, que curiós! - va dir la formiga de la sal- Resulta que el teu sucre té el mateix gust que la meva sal. Deu ser el mateix. Tu l'anomenes sucre i jo l'anomeno sal.

- No pot ser- va dir estranyada l'altra formiga- Jo he tastat la sal i no s'assembla gens… A veure, obre la boca.

Aleshores, la formiga va veure que tenia guardada sal a la boca.

– És clar! Ara ho entenc! Va, escup la sal i prova de nou…

L'altra formiga va obeir i aquesta vegada sí, el sucre per fi va tenir gust a sucre.

– Mmmmmm! Deliciós! És una meravella!!- va dir la formiga entusiasmada. I es va quedar a viure amb la seva nova amiga, gaudint del meravellós i dolç sabor del sucre.

Moralitat: «Si no et desfàs d'allò a què t'aferres sense que et faci feliç, no podràs gaudir del que és nou i donar-li una oportunitat per millorar».

Amb aquesta faula índia aprendrem que 

• No cal tenir por dels canvis. 
• Per aconseguir una millora cal deixar enrere certes comoditats.