Pregar: Per fi, la pluja

Després d'un llarg estiu sense aigua caiguda del cel, aquests dies ens han arribat algunes gotes que han servit per remullar els carrers. 

Quan jo era petita, hi havia una gran tradició: els cristians pregaven a Déu per la pluja de la mateixa manera que demanaven per la pau, pels malalts i altres coses... 

És que la pluja és un do! Ens és donada; no depèn de nosaltres. Els regals no s’exigeixen, ni es mereixen; es reben i s’agraeixen. I amb la pluja o —més ben dit— gràcies a la pluja, la terra ens dona els seus fruits i els agraïm.

Per tant, Senyor, avui et demanem per tots els indrets que viuen en situació de sequera i manca d’aigua: que davalli del cel el do de la pluja, com una senyal de Déu. Preguem.