Explicar: Una bicicleta nova per la Bruna

Vet aquí no fa gaire temps, en un poble no molt llunyà hi vivia la Bruna. La Bruna era una nena molt intrèpida. El seu millor amic es deia Grau i sempre vivien moltes aventures plegats.

La Bruna feia temps que tenia un somni: Volia una bicicleta nova per poder fer rutes amb els amics. La bicicleta que tenien a casa era molt vella i es cansava molt al pedalar. Però sempre que ho demanava els pares li deien que amb la bicicleta vella estava en bon estat i ja li servia per al que ella la feia servir.

Com que la Bruna no estava d’acord amb el que deien els seus pares va escriure una carta als Reis d’orient demanant una bicicleta nova. Estava molt emocionada pensant en una bicicleta que no se li desenganxés la cadena cada dos per tres i que les rodes no perdessin aire durant el recorregut.

Mentre pensava les aventures que viuria amb en Grau, el seu millor amic, sobre la seva bicicleta nova, es va adonar que ell no tenia cap bicicleta i els seus pares no tenien gaires diners per comprar-ne una. Què faria si el seu millor amics no podria acompanyar-la durant les seves rutes en bicicleta? Es va posar molt trista.

Després de rumiar com podia solucionar-ho ca decidir que no volia una bicicleta nova, que el que volia era un tàndem, una bicicleta amb dos seients. D’aquesta manera podrien anar junts a fer rutes pel camp i viure aventures plegats. Va escriure-ho a la carta i va llençar-la a la bústia reial.

El dia 6 de gener, quan va aixecar-se del llit va anar corrent al menjador, els tres reis d’Orient havien passat per casa i li havien deixat un paquet gegant. En obrir-lo va descobrir un preciós tàndem de segona mà i va començar a saltar d’alegria. Va agafar el tàndem i va córrer cap a casa en Grau. Quan en Grau va veure aquella bicicleta enorme de dos seients no s’ho podia creure. Va abraçar a la Bruna, gairebé la deixa sense aire i li va donar les gràcies per haver pensat en ell. Els dos van viure moltes aventures muntats sobre el tàndem. Potser algun dia us les explicarem.

La Bruna va aprendre que compartir amb els amics no només ens fa més bones persones sinó que també ens fa feliços.