Explicar: El grill afònic

En una extensa praderia hi vivia un grill molt preocupat. Feia molt de temps que estava afònic, a causa d'un fort refredat, i tots els remeis que prenia havien acabat en fracàs.

La tristesa l'aclaparava, perquè li encantava cantar i ara no podia fer-ho, com la resta dels seus amics i veïns, que el van deixar de banda perquè van pensar que ja no volia fer la feina.

—Quina desgràcia! Mira que no poder cantar com tothom! —es lamentava el grill, un dia sí i l'altre també.

Un cosí seu, assabentat del patiment del grill afònic i comprenent els seus sentiments, va venir a visitar-lo per escoltar-lo i donar-li ànims.

—La teva afonia no és un problema greu —li va dir amb gest tranquil·litzador. Mira, jo formo part d'una orquestra on tots som molt amics. En aquest moment ens cal un trompetista i, com que ara no pots cantar, doncs he pensat en tu. Què dius?

—Oh, gràcies! —li contestà el grill —Sempre m'ha agradat tocar la trompeta! Sí, entraré a la vostra orquestra!

Des d'aquell dia, l'orquestra va ser la més famosa de tota la praderia i, encara que el grill va seguir sense cantar, va ser nomenat el millor trompetista del camp.

Aquesta història presenta el valor de l'empatia. Aquesta qualitat implica posar-se en lloc dels altres. El cosí del grill, a diferència d'altres amics i coneguts que el jutgen sense saber-ho, ofereix la seva escolta. També és capaç de comprendre els seus sentiments i l'ajuda a aconseguir una nova feina en què se sent valorat.