Explicar: Papirut

El meu pare es diu Ramon, però li diem Papirut. De Papi-llargarut. Té les cames taaaan llargues i el cap taaaan alt que em recorda a les girafes. El miro des de baix i penso: «una muntanya».
Així que m'encanta penjar-me del coll i fer voltes com si estigués pujat a una sínia. De vegades penso que no necessito parc d'atraccions. Si pujo a l'esquena és com si muntés en cavallet. En Papirut cuina molt bé. Sobretot l´arròs groc amb trossos de calamar. També és un fantàstic "arreglabicis". I encara que moltes vegades ens renya, de seguida el faig riure. És molt fàcil: només cal mirar-lo als ulls. Estic segur que renyar és la principal feina dels pares i les mares. Després tenen l'altra feina, per despistar… Però la de renyar és la més important: tots ho fan. Fins i tot en Papirut. Però quan s'enfaden, de seguida se'ls passa. Si se'm trenca una joguina de seguida el busco. Té una caixa plena d'eines màgiques que ho arreglen tot. I si no, acaba posant-li una tireta i llest.

En Papirut sembla molt seriós, però és la mar de divertit. De vegades em pregunto si algun dia seré un Papirut com ell: llargarut, arreglador, renyador i divertit.

Cada pare és únic i especial pel seu fill/a. Si us preguntem com és el vostre pare, com el descriuríeu?

Jesús, avui que celebrem el sant del teu pare Josep, et demano pel meu pare. Que mai no li falti la feina, ni tingui problemes de salut. Ajuda'm a confiar molt en ell, a escoltar els seus consells i a obeir-lo en allò que em mana.