Explicar: La primera missió de la Melis

Bon dia, 

Avui us portem una història que té molta part de realitat. Escoltem-la

Havia arribat la primavera i els camps verds començaven a omplir-se de flors. En un prat ple de margarides i trèvols, penjat d’un roure gran, hi vivia un rusc d’abelles atrafegades. La Melis, una abella jove i decidida, estava especialment emocionada: aquell dia seria la seva primera expedició de pol·linització.

—Avui és el teu primer dia, Melis —li va dir la seva mare—. Recorda: vola amb suavitat i respecte, de flor en flor.

Amb les ales lluents i les potetes ben netes, la Melis va sortir del rusc entusiasmada.

—Faré una bona feina! —va dir decidida.

Tot anava bé fins que, de sobte, una forta bufada de vent la va arrossegar lluny. Després de voleiar descontrolada, va acabar caient en un prat sec i abandonat.

—Aquest lloc... abans era ple de flors —va murmurar, reconeixent el paisatge.

Llavors va sentir una veu suau:

—Hola...? Hi ha algú?

Darrere d’una pedra hi havia una flor pansida que es presentà:

—Sóc la Malva.

La Melis s’hi acostà.

—Per què està tan trist aquest prat?

La Malva va sospirar.

—Un dia van venir màquines, ho van destruir tot i després ho van abandonar. Ja no ve cap abella. Jo sóc l’última, i cada dia em costa més sobreviure...

La Melis va mirar al seu voltant, decidida:

—Et portaré pol·len. Potser així podràs recuperar-te.

Amb determinació, va tornar a enlairar-se i va retrobar el camí cap al rusc. En arribar, totes les abelles es van alarmar.

—On eres? Ens has fet patir!

Ella va explicar-ho tot:

—He trobat un prat abandonat, però encara hi queda una flor viva. Si la Malva resisteix, potser hi poden tornar a créixer flors.

Algunes abelles dubtaven, però la reina va parlar:

—Melis, potser ets petita, però tens el cor molt gran. Si tu hi creus, demà hi anirem totes.

L’endemà, quan el sol va sortir, una colla d’abelles encapçalades per la Melis van tornar al prat sec.

—Has tornat... i no estàs sola! —va dir la Malva, emocionada.

—T’ho vaig prometre! —va respondre la Melis.

Totes les abelles van treballar de valent, volant de flor en flor i escampant pol·len. A poc a poc, la vida va tornar al prat.

Van passar els dies, i amb l’escalfor del sol, l’aigua i l’ajuda de les abelles, el prat es va omplir novament de flors, insectes, i fins i tot un petit ocell hi va fer niu.

Un any després, la Melis, ja més gran, va tornar a visitar la Malva, ara envoltada de flors de tots colors.

—Mira tot el que has aconseguit! —va dir la flor.

—Ho hem aconseguit entre totes —va somriure la Melis.

I així, amb una brisa suau i el prat ple de vida, una nova primavera començava.

Amb aquesta història descobrim la importància de les abelles, el valor de les petites accions, i com, gràcies a la col·laboració, fins i tot els llocs més tristos poden tornar a florir.