EXPLICAR: El campaner

Bon dia!

Vet aquí que una vegada hi havia un petit poble envoltat de muntanyes on vivia un nen que es deia Jaume. Era alegre i responsable, i tothom el coneixia perquè ajudava a tocar les campanes de l’església. El seu dia preferit era l’1 de novembre, la festa de Tots Sants. Aquell dia, en Jaume i els seus amics anaven de casa en casa amb cistells, cantant i demanant menjar per passar la nit. La gent els donava castanyes, moniatos, pomes i dolços, i els explicaven històries de sants i persones bones.

Quan arribava el vespre, pujaven a la torre del campanar. Allà encenien un petit foc amb la llenya del bosc, torraven castanyes i ajudaven en Jaume a tocar les campanes durant tota la nit. El so d'aquelles campanes recordava a tothom que aquell era el dia per pensar en les persones estimades que ja no hi eren.

De mica en mica, aquesta tradició es va convertir en una festa per a tot el poble: la gent es reunia per menjar castanyes i dolços, i per recordar amb amor els seus familiars.

I tu, t’imagines reunir-te al voltant d’un foc per parlar d’aquelles persones que t’han estimat i que tu també estimes? Recordar és una manera bonica de mantenir-les vives dins del cor.

Et dono gràcies Jesús per haver conegut tantes persones que m'han estimat a la Terra i m'estimen des del cel.