EXPLICAR: La pedra màgica

Un dia, en un poblet, un home misteriós va trucar a la porta d'una casa.

La senyora que va obrir es va sorprendre i li va preguntar:

—Què vol?

L'home va somriure i li va dir:

—Porto una pedra màgica. Amb ella es pot fer la sopa més bona del món. Només cal posar-la en aigua bullint.

La senyora, molt curiosa, el va deixar passar. Va posar una gran olla amb aigua al foc, i va cridar als veïns perquè veiessin la pedra màgica.

Quan l'aigua va començar a bullir, l'home va llençar la pedra dins l'olla, la va provar i va dir:

—Està deliciosa! Però si tingués una mica de carn seria molt millor.

Aleshores una veïna va córrer a casa seva i va portar un bon tros de carn. L'home la va ficar a l'olla i la va tornar a tastar:

—Mmm, molt bona… però amb unes verdures encara estaria millor.

Un altre veí va portar patates, una altra pastanagues, un altre per api, i així tots van anar portant alguna cosa: pollastre, cebes… Cadascú va posar el que tenia.

Mentrestant, altres veïns van posar taules i cadires, i al final tot el poble es va asseure al costat de la gran olla. I així, gràcies al fet que tots van compartir, van menjar la sopa més deliciosa que havien provat a la seva vida.

Quan els veïns d'aquell poble van mirar agraïts per aquest menjar, van mirar al seu voltant i es van adonar que aquell home misteriós ja no hi era. Tot i això, els havia deixat la pedra màgica, perquè seguissin reunint-se per menjar la sopa més deliciosa, aquella que es cuina quan tots comparteixen el que tenen.

• Què hauria passat si els veïns no haguessin compartit res?
• Què podries compartir tu perquè els altres estiguin més contents?

L'home misteriós va ensenyar als veïns que la veritable màgia no era a la pedra, sinó en compartir. Quan tots posen una mica del que tenen, s'aconsegueix una cosa gran i bonica.
Una cosa semblant és el que fan els missioners i missioneres: van pel món per convidar les persones a compartir, estimar-se i ajudar-se. I tu, encara que siguis petit, també pots ser “missioner” a casa, a l'escola i amb els teus amics, quan comparteixes el que tens i dones el millor de tu. I, saps què? Cada cop que ho fas, Jesús i Maria somriuen d'alegria amb tu.