EXPLICAR: Estrelles a l'aula

La Clara és una mestra amb un poder especial que pocs coneixen: quan mira els seus alumnes veu petites estrelles flotant sobre els seus caps. Són estrelles de molts tipus: algunes brillen com si no poguessin contenir l'alegria; altres parpellegen tímidament, com si els fes vergonya deixar-se veure; i unes poques amb prou feines llancen una espurna de llum, amagades darrere de pors, dubtes o dies difícils.

Un dia, com qualsevol altre, la mestra Clara va veure una cosa que li va encongir el cor: l'estrella d'en Leo estava gairebé apagada. En Leo era un nen curiós, d'aquells que sempre feien preguntes per aprendre una mica més, però aquell dia va arribar a l'aula amb la mirada baixa, arrossegant els peus. A classe, la mestra li va demanar que llegís un petit paràgraf. En Leo va respirar profundament, va començar… i es va equivocar en una paraula. No va passar res, però ell va abaixar la vista i va murmurar:

—Ja sabia que ho faria malament… res em surt bé.

La mestra Clara, en sentir aquestes paraules, es va agenollar al seu costat i li va xiuxiuejar a l'orella com si li confiés un tresor:

—Saps que tots tenim una estrella que ens segueix a tot arreu? Jo les puc veure. I la teva és especial. De vegades una estrella no brilla gaire perquè pensa que no pot… però això no és veritat. Només necessita que algú li recordi de què està feta.

Llavors en Leo va aixecar els ulls, sorprès i va preguntar:

—I la meva estrella de què està feta?

—Doncs la teva estrella està feta del mateix que tu: de ganes d'aprendre, de valentia per intentar-ho i d'un cor enorme —va respondre ella.

Aquell dia, la mestra Clara va compartir amb tota la classe el secret de les estrelles i els va proposar una missió: cuidar la pròpia estrella i la dels altres.

Des d'aleshores, cada vegada que algú intentava fer una cosa difícil, encara que no sortís perfecte, la seva estrella brillava una mica més. I cada cop que un company animava un altre, compartia part de la seva llum. A poc a poc, l'aula va començar a omplir-se de llum. Cada vegada que en Leo aixecava la mà, la seva estrella recuperava una mica de llum. Un divendres, mentre resolia un exercici a la pissarra, la seva estrella va tornar a brillar amb força. No perquè hagués encertat, sinó perquè ho havia intentat amb totes les ganes.

Avui, la Clara mira la classe i veu el cel més bonic que us pugueu imaginar: un cel ple d'estrelles que aprenen a brillar juntes.

• Per quins motius creieu que s'apagaven les estrelles?
• Com pots ajudar que les “estrelles” dels teus companys brillin una mica més?
• Com creus que és la teva estrella? De què està feta?

De vegades oblidem que tots nosaltres som un regal amb una llum única. Els mestres, com Jesús amb els seus deixebles, et poden ajudar a descobrir aquesta llum i a fer-la créixer amb paciència i afecte. Quan cuidem la nostra estrella i la dels altres, fem realitat el somni de Jesús: que cadascú brilli amb la bondat i la bellesa que Ell va sembrar en nosaltres.