EXPLICAR: El teixó i l'esquirol

Bon dia!

En un bosc no gaire gran hi vivia un teixó que es deia Bruno. No corria gaire ni era el més fort, però feia una cosa molt bonica: caminava a poc a poc i es fixava en els altres. Li agradava escoltar, saludar i fer companyia.

En el mateix bosc hi vivia la Lila, un esquirol molt mogut i alegre. Saltava d’una branca a una altra tot el dia. Cada matí, en Bruno i la Lila es trobaven una estona. Al principi només es deien hola, però amb el temps van començar a caminar junts. Parlaven del temps, del bosc, dels altres animals… coses senzilles i a la vegada importants.

Un dia va arribar un hivern molt difícil. Feia fred i el vent havia fet caure molts arbres. La Lila estava cansada i una mica trista, encara que no ho deia. En Bruno se’n va adonar. Un dia, en Bruno li va deixar una mica de menjar i va caminar al seu costat, sense presses. No va fer màgia, però no la va deixar sola.

Al cap d’un temps, va ser en Bruno qui es va trobar malament. I la Lila va fer el mateix: el va esperar, li va portar nous i es va quedar amb ell.

Quan va arribar la primavera, els dos es van adonar d’una cosa molt important: quan tens un amic o una amiga al costat, els moments difícils costen menys. Tenir amics era com tenir un tresor!

• Et resulta fàcil ajudar els teus amics i amigues?
• T’agrada quan algú es fixa en tu i et fa sentir estimat o estimada?

Pensa una cosa: avui, tu també pots ser com en Bruno o com la Lila per a algú. Potser amb un somriure, una paraula bonica o simplement estant al seu costat. I si escoltes bé el teu cor, segur que sentiràs una veu que et diu que estimar i deixar-se estimar és una de les coses més boniques que podem fer.