INSPIRAR-SE amb: Khalil Gibrán

Bon dia,

Avui comencem el dia amb una frase de Khalil Gibrán, un escriptor que es fixava molt en les persones i com es tractaven entre elles. Ell deia una cosa molt curiosa:

“Algunes persones senten amb les orelles; altres, amb l'estómac; altres, amb la butxaca. I altres no senten gens”.

Amb aquesta frase, Khalil ens vol dir que no sempre escoltem igual. De vegades sentim, però no parem atenció de veritat. Per exemple, quan un company ens parla a classe i estem pensant a l'esbarjo, o quan a casa algú ens explica alguna cosa i nosaltres volem acabar ràpid per anar a jugar. Altres vegades només escoltem si allò que ens diuen ens agrada o ens convé. I altres vegades, encara que algú ens parli, és com si no sentíssim res. Però pensa un moment:

• Recordes alguna vegada en què algú et va escoltar amb molta atenció? Potser un amic, una mestra, la teva mare, el teu pare o un avi. Et va mirar, no et va interrompre i es va prendre temps amb tu. Com et vas sentir?

Escoltar de debò és una cosa molt important. És parar una mica, mirar l'altra persona i demostrar-li que t'importa. A l'Evangeli, aquests quatre llibres que parlen de la vida de Jesús, veiem que Jesús feia això moltes vegades: s'aturava, escoltava les persones i les tractava amb afecte. No tenia pressa i no obligava ningú. Així que avui ens podem preguntar: quan algú em parla, l'escolto de debò?

Escoltar amb el cor, com ho feia Jesús, no sempre és fàcil. Podem intentar-ho, podem imitar-lo o podem deixar que Jesús mateix ens ajudi a aconseguir-ho repetint aquesta pregària amb mi:

Jesús, avui vull ser una miqueta més com tu.

Ensenya'm a escoltar amb el cor,

a prestar més atenció als altres

i a no tenir pressa quan algú em parla. Amén.