APRENDRE: Gràcies per existir

Bon dia!

• Per què creus que a vegades ens fa vergonya fer una abraçada o dir "gràcies" a l'escola davant de tothom?
• Si poguessis donar les gràcies a una persona ara mateix (un amic, un mestre, algú de la teva família) només per ser com és... a qui triaries?
• Com et sents tu quan algú et diu que ets un bon amic o que li agrada jugar amb tu?

Us heu fixat què passa quan li dius a algú de sobte: "Ei, t'estimo molt!" o "Gràcies per ser el meu amic!"? De vegades, aquesta persona es posa vermella, riu d'una manera estranya o ens pregunta: "I a tu què et passa, avui?".

Sembla que ens fa una mica de vergonya dir coses boniques, oi? És com si tinguéssim un "mur invisible" que ens obliga a semblar molt forts i a no dir mai el que sentim. Ens fa por que, si diem "m'importes", els altres pensin que som febles o se'n riguin.

Però és just al revés! Dir-li a algú que l'estimes és de persones molt valentes.

Necessitem els altres per aprendre, per jugar i per créixer. Ningú no pot ser feliç estant sol com una illa enmig del mar. La teva vida és com un regal que fa que el món sigui més divertit, i és genial que els altres ho sàpiguen. Trencar aquest "mur de la vergonya" ens fa sentir molt més lleugers i feliços.

Avui et convido a ser un/a "valent/a de l'afecte". Busca un moment al pati o a classe per dir-li a algú: "Gràcies per ser-hi" o "M'agrada molt ser el teu amic/a". Veuràs quin somriure li regales i que bé que es queda el teu cor!