EMOCIONAR-SE: La mandra

Bon dia!

Imagina't aquesta escena: és l'hora del pati i tens moltíssimes ganes de sortir. Has quedat amb els teus amics a la pista i t'estan esperant per començar a jugar. Vas caminant a tota velocitat pel passadís quan, de sobte, veus un nen que ensopega i li cau l'estoig obert. Llapis, gomes, retoladors i maquinetes acaben rodolant per tot el terra...

En aquell segon, el teu cervell pensa a tota velocitat i et dona tres opcions:

1. Esquives els llapis, murmures un «perdó» sense mirar enrere i vas a la teva. Vols jugar de seguida, segur que l'ajudaran altres nens.
2. Frenes el pas un segon. Et fa pena veure'l allà ajupit, però mires cap a la pista. Penses: «Quina ràbia, però perdo temps de joc» i continues caminant, tot i que et quedes amb un nus a l'estómac.
3. Sospires, avises els teus amics que ara hi vas, t'ajups i et poses a recollir els colors, encara que no et vingui gens de gust aturar-te.

Depenent del cansament que portem, és molt fàcil triar les primeres opcions. Tenir mandra és normal. És com quan una tauleta entra en mode «estalvi de bateria»: el teu cervell et diu que no gastis energia en problemes dels altres i que vagis a la teva. El problema és que, si sempre vivim en "mode estalvi", ens perdem coses importants. Ajudar els altres gairebé sempre arriba en mal moment perquè t'obliga a aturar-te. Però aquí ve el millor: quan vences la mandra, dones l'últim retolador a aquell nen i et dona les gràcies amb un somriure, alguna cosa canvia per dins. Has perdut tres minuts de pati, però de sobte arribes al teu joc sentint-te moltíssim més content, útil i amb una energia especial.

Avui segur que et trobes amb alguna oportunitat d'ajudar algú a classe o a casa. La mandra et dirà que passis de llarg. Però, què passaria si frenes un moment per regalar el teu temps als altres?

Que tinguis un bon dia.