ESPECIAL QUARESMA: Brilla amb llum pròpia

Bon dia,

Alguna vegada has estat en un lloc tan i tan a gust que no te’n volies anar mai? Imagina que ets al teu racó preferit de casa, amb la teva manta preferida o jugant al que més t'agrada amb els teus millors amics. Sents una felicitat tan gran que tant de bo el temps s'aturés.

Doncs una cosa així els va passar a tres dels deixebles (amics) de Jesús: Pere, Jaume i Joan. Un dia, Jesús se'ls va endur d'excursió a una muntanya molt alta per descansar i estar tranquils. De sobte, va passar una cosa increïble: Jesús va començar a brillar! La seva cara lluïa com el sol i la seva roba es va tornar més blanca que la neu.

Enmig de tota aquella llum, van aparèixer dos personatges molt famosos de la Bíblia de feia moltíssim temps: Moisès i Elies. Moisès havia ensenyat al seu poble, Israel, una gran llista de normes per estar més a prop de Déu. Elies era un gran amic de Déu que sempre recordava a la gent que no s'oblidessin d'Ell.

En aparèixer Jesús brillant més que ells, els estava donant un missatge molt important: "El més important per a Déu no són les normes, sinó estimar". Jesús venia a dir que Déu ens estima i ens vol feliços.

Pere estava tan feliç veient allò que li va dir a Jesús: "Que bé que s'hi està, aquí! Muntem tres tendes i ens quedem a viure en aquesta muntanya per sempre". Pere es volia quedar a la seva "bombolla" de comoditat, on no hi havia problemes ni gent que ho passés malament. Però en aquell moment, es va sentir una veu d’entre els núvols que deia: «Aquest és el meu Fill estimat, escolteu-lo». Els deixebles es van espantar una mica, però Jesús es va acostar, els va tocar l'espatlla i els va dir: "Aixequeu-vos, no tingueu por". Llavors, la llum va desaparèixer i ja tocava baixar de la muntanya per tornar a la ciutat.

A vegades nosaltres som com en Pere: ens agradaria quedar-nos sempre a la nostra habitació, jugant o descansant sense que ningú ens molesti. Aquestes estones a soles són necessàries per a tothom. Però, t'imagines estar sempre a soles, jugant sempre sol, sense veure ningú més, sense sortir mai i sense fer les altres coses que t'agraden? I tant que no! Sempre no. Perquè, al cap i a la fi, per sentir-nos estimats i feliços, ens cal la nostra família, els nostres amics i amigues i tota la gent que ens vol bé. I saps què? Ells també et necessiten a tu.
Recordes aquella veu de la història que es va sentir des dels núvols? Doncs avui et diu a tu: "Tu també ets especial". Quin gest especial pots compartir amb algú que estigui trist o sol?
Quan t'atreveixes a sortir del teu racó preferit per ajudar, tu també brilles una miqueta com Jesús!