Paraules Sagrades: Confiar
Bon dia,
A vegades ens passa que volem que tot surti exactament com nosaltres diem: que el joc sigui com volem, que no plogui al pati o que aquell dibuix ens surti perfecte a la primera. Quan les coses es torcen, ens posem molt tensos, com si estiguéssim serrant els punys amb molta força perquè res no se'ns escapi. Doncs bé, fa molt de temps va viure un home anomenat Montfort que va descobrir un secret per viure molt més feliç. Ell era un gran aventurer que viatjava d'un lloc a un altre i, encara que de vegades no sabia ni on aniria a dormir, no estava espantat. El seu secret era una paraula que avui aprendrem a fer servir d'una manera nova: confiar.
Montfort deia que, en lloc d'intentar controlar-ho tot com si fóssim superherois solitaris, podíem aprendre a "deixar-nos anar". Imagina't que ets a la piscina i vols flotar. Si et poses molt rígid i colpeges l'aigua amb por, et canses molt i t'enfonses. Però si et relaxes, tires el cap enrere i confies en l'aigua, de sobte sents que ella et sosté sense que hagis de fer res. Això és el que Montfort en deia la Providència. Ell sentia que Déu era com aquesta aigua que et manté a flor d'aigua o com aquestes mans d'un adult que et llança pels aires en un joc: rius perquè saps que, encara que estiguis a l'aire, algú t'agafarà amb molt d'amor.
- Com t'imagines Jesús? Creus que es comporta com un pare? (Cuida, es preocupa, cura, escolta, estima...)
- De l'1 al 10, quanta confiança creus que tens en Jesús? Tanta com perquè et llanci pels aires i t'agafi de nou?
Avui pots provar d'obrir una mica les mans i deixar anar aquesta preocupació que et posa tan tens. Recorda que no te n'has de sortir amb tot tu sol; Jesús hi és, com un superheroi, a punt per sostenir-te i guiar-te en cada pas del camí.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies