PREGAR: El violí invisible

Bon dia,

Avui us explicaré una història que va passar en un carrer de París:

Un home estava assegut a terra amb un violí molt vell. Davant seu hi tenia la gorra, amb l'esperança que les persones que passaven li donessin algunes monedes per portar a casa. L'home intentava fer sonar el violí. Hi posava molta voluntat, però era gairebé impossible reconèixer la cançó. El seu violí estava molt desafinat i, per més que ho intentava amb totes les seves forces una vegada i una altra, no sabia com fer-lo sonar millor perquè ningú li havia ensenyat.

De sobte, un famós músic, que sortia d'un teatre proper, va passar pel seu davant. En sentir aquells sons tan estranys, es va aturar. Va mirar l'home que s'esforçava, va veure les poques monedes dins la gorra i va decidir ajudar-lo. Es va acostar a l'home i li va demanar el violí; ell l'hi va donar amb curiositat i dubte. El primer que va fer el músic va ser afinar les cordes amb molta cura. Després, amb gran energia i alegria, va començar a tocar una melodia fascinant. Aviat es va formar una petita multitud que escoltava encantada aquell concert sorpresa. A poc a poc, la gorra es va omplir de monedes i bitllets. L'amo del violí estava més feliç que mai i repetia orgullós a tothom: "Aquest és el meu violí! Aquest és el meu violí!".

Tenia raó, aquell era el seu violí, però mai no havia aconseguit que sonés d'aquella manera perquè li faltava algú que li ensenyés a afinar-lo.

Igual que a la història, tots naixem amb una mena de "violí" invisible al nostre interior. Aquest violí són la nostra intel·ligència, la nostra imaginació i les coses meravelloses que podem fer bé. De vegades intentem fer les coses sols i ens surten bé, però d'altres vegades ens frustrem perquè no ens surten a la primera, per molt que ens esforcem. Igual que l'amo del violí necessitava el mestre, nosaltres necessitem els altres per descobrir tot el que portem a dins. I és que la millor manera d'aprendre a tocar la nostra música és al costat de la nostra família, els nostres companys i els nostres professors. Ells són els qui ens animen, ens corregeixen amb afecte quan ens equivoquem i ens ajuden a "afinar" el nostre interior perquè puguem regalar la nostra millor versió al món. Per tot això, et convido a donar gràcies a Jesús dient-li:

Gràcies, Jesús, per les coses bones que has posat en mi.
De vegades em costa fer que la meva música soni bé,
però sé que m'escoltes com un bon amic.
Ajuda'm a deixar-me ajudar pels altres per continuar creixent cada dia.
Vull ser música per als altres, ajudar millor, estimar millor.
Per ser una mica més com Tu i tenir-te així més a prop.
Amén.