EXPLICAR: L'os Bernat

Bon dia,

Falten sis dies per començar la Setmana Santa, però: què hi recordem, per Setmana Santa? Us explicaré una història per entendre una mica millor què significa recordar que Jesús va ser arrestat, va morir a la creu i, finalment, va ressuscitar; o sigui, que va tornar a la vida! Pareu atenció:

Hi havia una vegada, en un bosc molt frondós, un grup d'animals que van anar d'excursió per veure la sortida del sol des de dalt de la Gran Roca. Hi havia el petit esquirol, el conill saltiró, l'eriçó Punxetes i un os enorme i bondadós que es deia Bernat. Tot era molt divertit fins que, de sobte, el cel es va tornar negre i va començar a caure una pluja torrencial. El riu del bosc va créixer tant que va inundar l'únic camí de tornada! Els animalons estaven espantats.

—No podem travessar! —va cridar l'esquirol—. L'aigua baixa molt de pressa i se'ns emportarà!

En Bernat, l'os, va mirar el corrent. Sabia que ell era l'únic prou gran i fort per resistir-lo. Llavors, es va ficar a l'aigua freda, es va agafar amb les urpes a una roca d'una riba i va repenjar les potes del darrere a l'altra.

—De pressa! —va rugir en Bernat amb veu ferma però afectuosa—. Pugeu-me a l'esquena i travesseu el riu! Jo us aguantaré.

—Però, Bernat, l'aigua t'està empenyent molt fort i deus estar cansadíssim! —va dir el conill, preocupat.

—No importa el meu cansament —va respondre l'os, fent un gran esforç per no moure's—, només importa que vosaltres arribeu a casa sans i estalvis. Passeu de pressa!

Un per un, els animals van caminar sobre el llom d'en Bernat. Ell va aguantar el pes, el fred i els cops de les branques que arrossegava el riu. Quan l'últim animaló va saltar, per fi, a la riba segura, el pobre Bernat estava esgotat. L'aigua freda xocava amb molta força i les seves urpes començaven a relliscar de la roca. Els seus amics, des de la vora, cridaven preocupats:

—Bernat, aguanta! Tu pots!

Però en Bernat ja no tenia forces. Els ulls se li tancaven i el riu estava a punt d'arrossegar-lo. Semblava que tot estava perdut per al valent os que s'havia sacrificat pels altres... Però llavors va passar una cosa increïble!

D'entre els arbres del bosc va aparèixer una figura gegantina i poderosa. Era el Papa Os, el més gran i savi de tots. Amb un rugit que va fer tremolar el terra, el Papa Os es va ficar al riu, va agafar en Bernat amb els seus braços forts i el va treure de l'aigua com si no pesés gens.

El Papa Os va abraçar el seu fill, el va assecar i li va dir a cau d'orella:

—Estic molt orgullós de tu, petit. Ho has donat tot pels teus amics i ara jo soc aquí per donar-te forces a tu.

Llavors, en Bernat va obrir els ulls, va veure el seu pare i es va sentir ple de vida una altra vegada. Tots els animals van celebrar amb una gran abraçada que el pont d'amor no s'havia trencat.

• Com creus que es va sentir en Bernat en notar els braços forts del seu pare rescatant-lo?
• Alguna vegada algú t'ha ajudat quan tu ja no podies més?

De vegades, les nostres baralles o el nostre egoisme són com aquell «riu perillós» que ens separa dels altres i de Déu. Per ajudar-nos, la història diu que Jesús va decidir ser el nostre «pont», com l'os Bernat. Se la va jugar i ho va donar tot per deixar-nos el camí net i que poguéssim travessar sense por, i tot perquè ens estima moltíssim. A més, de la mateixa manera que en Bernat va ser rescatat de l'aigua, Déu no va deixar Jesús vençut, sinó que el va tornar a la vida; el va ressuscitar!

Sabent això, si et ve de gust, pots tancar els ulls un moment i donar-li les gràcies a Jesús per dins, dient-li:

«Gràcies, Jesús, per donar-ho tot per mi. Vull conèixer-te més i aprendre a ser un pont per als altres».

Que tingueu un bon dia!