EXPLICAR: El setè cel

Bon dia!
Fa molt, però que molt de temps, no existien els telèfons mòbils, ni els fanals als carrers, i encara menys els satèl·lits. En aquella època, la gent mirava el cel a la nit i es quedava meravellada veient milers d'estrelles brillants.
Els antics savis volien entendre què era tot allò. Després de molt pensar i observar, van imaginar que l'univers era com una ceba gegant, formada per capes transparents, l'una dins de l'altra:

• A la primera capa hi havia la Lluna.
• A la segona hi girava Mercuri, el planeta més ràpid.
• A la tercera hi brillava Venus.
• La quarta era la casa brillant del Sol.
• I així continuaven pujant per Mart, Júpiter i Saturn, que semblava la vora més llunyana i glaçada de l'univers.

Però els savis deien que, si aconseguies passar totes aquelles capes, arribaves a la setena i última capa. Allà ja no hi havia fred ni foscor. Era un lloc de llum pura i de pau total, on habitava Déu. Arribar-hi era com trobar la felicitat perfecta. D'aquesta antiga història ve una expressió que diem quan ens passa una cosa genial o estem molt contents: "Estic al setè cel!".

• Coneixies aquesta expressió? L'has sentida a dir a algú alguna vegada?
• Digues-me, quines coses, persones o moments et fan sentir aquesta pau i alegria tan gran? (Per exemple: una abraçada de la teva família, jugar al teu joc preferit a l'hora del pati o escoltar un conte).
• Aconsegueixes gaudir d'aquests moments màgics, o a vegades estàs tan ocupat amb les presses, els deures o les pantalles que t'oblides de gaudir-ne?

En el fons, tots volem ser feliços, però a vegades busquem aquesta felicitat en coses molt complicades o en joguines cares. Tanmateix, els cristians creuen que aquesta llum i aquesta pau no són a l'espai, sinó molt més a prop: és una alegria profunda que portem a dins.
Aquesta alegria funciona com un motor que s'engega amb l'amor i l'amistat que Jesús sent per tu, i el que tu sents per ell. Perquè funcioni, només cal estar disposat a estimar els altres i a deixar-te estimar.
Tant de bo avui escoltis aquesta veu al teu interior que et convida a gaudir de les coses senzilles, i t’aixequis amb ganes de tocar un bocinet d'aquest "setè cel".