APRENDRE: Entrenament invisible

Bon dia!

Avui és un dia assenyalat al calendari del nostre col·legi perquè recordem la beata Maria Lluïsa Trichet, la gran companya d'aventures de sant Lluís Maria de Montfort. Per això, t'explicaré una història de quan ella era una nena, gairebé de la teva edat!

Viatgem a la França de fa molts, molts anys. Maria Lluïsa tenia uns deu anys quan la seva germana gran, Joana, va agafar una malaltia que la va deixar sense poder moure's del llit. D'un dia per l'altre, la Joana no podia ni tan sols agafar un got d'aigua amb les pròpies mans. Els metges no sabien com curar-la i tota la família va passar uns anys molt difícils i de molta preocupació.

Durant aquest temps, mentre els altres nens sortien a jugar després de l'escola, Maria Lluïsa anava de dret a l'habitació de la seva germana. Dia rere dia, any rere any. Va aprendre a donar-li menjar amb moltíssima paciència, a col·locar-li els coixins perquè estigués més còmoda, a inventar jocs per fer-la somriure i, sobretot, a fer-li companyia. Van ser anys molt durs, veient la seva germana sense poder moure's, però allà va passar una cosa fantàstica que ni tan sols Maria Lluïsa era capaç de veure: sense adonar-se'n, s'estava entrenant. Aprendre a cuidar amb tant d'afecte i sense demanar res a canvi va modelar el seu cor. Va ser exactament aquesta «pràctica» a casa seva que, anys més tard, li va donar la força immensa per cuidar els malalts de la seva ciutat i per obrir escoles per a les nenes que vivien en la pobresa.

I amb la Joana, què va passar? Doncs mira, després de quatre anys al llit, la família va decidir fer un viatge molt especial a un santuari de la Mare de Déu. Allà van pregar tots junts durant nou dies seguits (allò que anomenem una novena). I, de sobte, la Joana va sentir una cosa increïble al seu cos, com si els seus músculs es despertessin d'un llarg son. Va demanar aigua i, deixant tothom amb la boca oberta, va agafar el got ella mateixa! Dies després tornava a la seva ciutat caminant. Va ser un miracle preciós que va sorprendre els metges i que va marcar per sempre la vida de la jove Maria Lluïsa.

• Digues-me, t'has aturat a pensar que les coses que de vegades ens costen poden ser un «entrenament» invisible per treure la teva millor versió de demà?
• En el teu dia a dia, a casa teva o a l'hora del pati, a qui cuides tu quan les coses es compliquen? Pot ser consolant un amic que ha caigut, ajudant un company amb els deures o fent somriure algú que està trist.

Aquell santuari on van anar estava dedicat a la Mare de Déu. Maria Lluïsa va connectar moltíssim amb ella perquè va descobrir que és aquesta Mare del cel que ens abraça fort quan les coses costen i que sap què és patir per la gent que estimem. De vegades, tenir fe no és tenir una vareta màgica per esborrar els problemes, sinó confiar en aquesta Mare que t'entén, que es queda al teu costat i que et dona la força per aixecar-te i ajudar els altres. Digues-me, quan tens un dia difícil i sembla que necessites una empenta extra, en qui busques la teva força? Li deixes un raconet a Maria?

Que tinguis un bon dia.