EXPLICAR: El tresor dels savis "bojos"

Bon dia!

Avui farem un viatge en el temps. Imagineu-vos que viatgem moltíssims anys enrere. En aquella època, els camins eren de terra i no existien els autobusos. Però el més trist de tot és que el saber era com un cofre tancat amb pany i clau: només uns quants tenien la clau per aprendre a llegir i escriure.

Tanmateix, van aparèixer uns personatges increïbles. No eren cavallers amb armadura, però eren igual de valents. La gent deia que estaven «bojos», però era una bogeria d'amor i esperança. Com Josep de Calassanç, el primer que va dir: «No és just! Tots els nens han d'estudiar», i va obrir la primera escola gratuïta per als nens que vivien al carrer. Poc després, va aparèixer Lluís Maria de Montfort. Ell no es quedava assegut; caminava i caminava pels barris més pobres. Estava convençut d'una cosa: si un nen no aprenia a pensar i a llegir, mai no seria realment lliure per triar el seu camí. Mentrestant, dones valentes com Àngela Merici o Paula Montal lluitaven contra tothom perquè les nenes també tinguessin els seus propis llibres i un futur ple de llum. D'altra banda, en un lloc anomenat Torí, un jove sacerdot anomenat Joan Bosco va convertir els jocs en classe. Ell deia que no n'hi ha prou d'estimar els nens, ells han de notar que els estimem! I, anys més tard, Gabriel Deshayes va recollir el testimoni de Montfort. Ell no volia que cap poble, per petit o oblidat que estigués, es quedés sense un mestre. Gràcies al seu esforç, aquesta petita guspira de llum va travessar el món i va arribar fins a nosaltres.

I, sabeu una cosa? Aquesta «bogeria» d'amor ha passat de mà en mà, com una torxa, fins a arribar als professors i professores que teniu al vostre costat.

• Com us sentiu en pensar que avui teniu llibres, profes i amics gràcies al fet que fa segles aquests sants van decidir que la vostra educació era el més important?
• Què és el que més t'agrada haver après a fer tu sol (llegir, sumar, dibuixar, jugar a alguna cosa) i que abans no sabies?
• Si poguessis canviar una sola cosa de la teva classe perquè tots hi estiguéssim més a gust, què seria?

Tot l'esforç d'aquests sants i dels vostres mestres no és només perquè apreneu dades de memòria. És perquè cadascun de vosaltres descobreixi que la seva veu és important, perquè Déu t'ha donat un talent especial, un regal que només tu tens, perquè siguis feliç i perquè ajudis a fer que els qui t'envolten també ho siguin. Així doncs, avui, quan miris els teus companys, et convido a pensar: què em vol ensenyar Déu avui a través d’ells?

Que tingueu un dia meravellós!