EXPLICAR: L'experiència de l'Andrea

Bon dia!

Avui us porto la història de l'Andrea, una noia d'aquí, d'Espanya. L'Andrea era una estudiant normal: anava a classe, sortia amb els amics i era feliç, fins que un dia va passar una cosa que ho va canviar tot. I és que va patir una gran pèrdua familiar que li va apagar l'alegria. A partir d'aquell dia, l'Andrea sentia que estava en un túnel molt fosc. Sentia un buit enorme per dins i una tristesa profunda que no li passava amb res. Ni fent plans divertits ni estant envoltada de gent. Res no l'animava.

A la seva classe hi havia una noia que era cristiana. L'Andrea s'hi fixava molt i sentia una mena d'«enveja» bona. Perquè no envejava pas les seves coses ni la seva roba, sinó la tranquil·litat i la pau amb què vivia. Aquella noia sempre estava en pau, i l'Andrea desitjava recuperar-ho com fos. Un dia, la seva amiga la va convidar a una estona de pregària. L'Andrea no estava acostumada a anar a l'església; tot i així, hi va anar, una mica a la defensiva, però va decidir acompanyar-la només per veure si trobava una mica d'aquesta tranquil·litat.

En arribar-hi, es va trobar una església plena de joves. Hi havia cants amb guitarres, música i, sobretot, moments en què es feia un silenci impressionant. L'Andrea es va asseure a l'últim banc, es va plegar de braços pensant: «A mi això no em convencerà», i va esperar.

Llavors, enmig d'aquest silenci, va passar una cosa increïble. Va sentir, de cop, una abraçada per dins. Va ser com si un amor gegant li toqués el cor, i va començar a plorar com feia molt de temps que no feia. Però no plorava de pena; era un plor de pur alleujament. Va sentir amb total seguretat que no estava sola en la seva tristesa i que Algú l'estimava moltíssim.

Això que li va passar a l'Andrea és exactament el mateix que van viure els amics de Jesús, els deixebles, el dia de la Pentecosta, quan van rebre l'Esperit Sant. Ells també estaven tristos i tancats per la por, i de sobte van sentir un «foc», una força per dins que els va retornar la pau i els va omplir de valentia per sortir a compartir aquest amor amb tothom.

• Alguna vegada has admirat un company no pas per les seves joguines o pel seu estoig, sinó perquè sempre transmet molta pau i és bon amic?
• Has sentit alguna vegada aquesta «abraçada per dins» quan estaves molt trist i algú que t'estima molt t'ha consolat?
• Creus que estar una estona en silenci o escoltar una cançó tranquil·la et pot ajudar a calmar-te millor que parlar molt?

La història de l'Andrea ens ensenya que l'Esperit Sant és molt respectuós. No és algú que t'obliga a res ni utilitza la força per fer-se veure. És una companyia immensa, però només es deixa veure si tu li fas una mica d'espai i li deixes una porta una miqueta oberta. L'Andrea, tot i que estava trista i plegada de braços, va deixar aquesta porta oberta en asseure's en aquell banc i estar en silenci. Avui et pregunto: t'atreveixes a aturar-te un segon, relaxar-te i deixar a aquest Esperit Sant una petita porta oberta al teu cor?

Que tinguis un bon dia.