INSPIRAR-SE amb: Etty Hillesum

Bon dia!

Avui us parlaré d'una noia anomenada Etty. Va viure fa anys a Europa durant la Segona Guerra Mundial. Va ser una època molt difícil i injusta, perquè la gent que manava llavors va decidir perseguir moltes persones, entre les quals els jueus com l'Etty, pel simple fet de ser diferents. Aquells líders estaven convençuts que tenien raó i es pensaven que podien tractar malament els qui no pensaven o vivien com ells. El més al·lucinant de l'Etty és que, enmig de tota aquesta injustícia, va decidir escriure un diari. I en lloc d'omplir-lo de queixes, enuigs o pors, el va omplir d'esperança.

L'Etty va descobrir que, per molta foscor que hi hagués al seu voltant, ningú podia apagar la llum brillant que duia a dins. Es va adonar que, si mirava al seu propi interior i feia silenci, allà no hi podien arribar els sorolls ni els problemes de fora. Per això, va deixar escrit al seu diari una cosa preciosa:

«Dins meu hi ha un pou molt profund. I allà dins hi ha Déu».

• Et fa por la foscor? Com et fa sentir?
• Què opines sobre la frase de l'Etty? Sents que tu també tens aquest racó tranquil i profund dins teu?
• Alguna vegada estaves molt trist o cansat i, de sobte, un amic o una abraçada va tornar a encendre la teva alegria, com per art de màgia?

Segons l'Etty, en aquest pou tan profund del nostre cor hi ha Déu. Però, com que és tan profund i de vegades estem distrets, enfadats o tristos, ens costa veure'l. En realitat, això s'assembla molt al que van viure els amics de Jesús, els deixebles, durant el dia de la Pentecosta. Aquell dia van rebre l'Esperit Sant i van passar d'estar amagats i espantats a sortir pel món, supervalents, a explicar tot el que havien après de Jesús.

Per entendre una mica millor aquest Esperit Sant, pensa en què passa en una llar de foc o en una barbacoa. Has vist què li passa a una brasa de carbó quan la separes del foc? A poc a poc va perdent la calor, es torna grisa i sembla que s'hagi apagat del tot. Però si la tornes a apropar a la flama o hi bufes una miqueta, la brasa s'encén de nou i recupera el seu color roig viu.

Diguem que aquesta brasa és la presència de Déu dins teu, al fons del teu pou. I l'Esperit Sant és el foc o aquest aire que bufa per encendre-la de nou. A la Pentecosta, els deixebles estaven com brases apagades per la por, però van deixar que aquell foc s'apropés i els omplís d'energia per dins. De vegades, nosaltres només necessitem aturar-nos, escoltar en silenci i deixar que aquest Esperit bufi perquè el nostre interior torni a brillar amb moltíssima força. Demanar-ho és fàcil. Pots fer-ho dient: «Vine, Esperit Sant».

Que tinguis un bon dia!